Comunicació no verbal

La comunicació no verbal és la sèrie de mecanismes no verbals que permeten transmetre informació sense usar el llenguatge. Pot ser per mitjà de signes molt diversos, tant corporals: gestos, mirades, postures i moviments, com d'imatges sensorials, visuals, auditives o olfactives.
Aquest llenguatge corporal és una habilitat que té a veure amb les nostres emocions, per tant, pot ser innata, com el somriure o adquirida com la salutació, que varia segons les cultures. La comunicació no verbal és una realitat complexa, que inclou diferents àmbits, un definit pels gestos, com ara la mirada, i un altre definit pel llenguatge, com per exemple el volum de la veu. També inclou la influència de l'espai en la relació de les persones. S'ocupa, per una banda, de l'espai personal, fent referència a que la distància entre les persones pot variar depenent de les relacions, per exemple de poder, i per una altra s'ocupa de la conducta territorial humana. Atesa la importància de la comunicació no verbal, cal aprendre a interpretar i a comunicar amb el nostre cos el que volem expressar, tot educant la nostra sensibilitat.

Us presentem el següent vídeo com a exemple de comunicació no verbal.

La postura corporal

Els gestos del cos expressen com se sent interiorment la persona segons sigui la seva manera de seure, de caminar ... Es poden transmetre escepticisme (encongint-se d'espatlles), agressivitat (estrenyent els punys), indiferència (asseient-nos quasi estirats quan algú ens parla). La distància física entre persones que es comuniquen també indica la proximitat emocional entre aquests individus. Dos cossos propers expressen proximitat afectiva. Girar l'esquena o mirar cap a un altre costat és una manifestació de rebuig o desgrat. Un cos contret expressa decaïment i falta de confiança en un mateix, i un cos expandit, tot el contrari.